PSICOLOGIA SISTÈMICA
Hem de partir de la base que la psicología sistèmica és el tipus de psicologia més nova. Per això no s’ha de confondre amb la sistemàtica, que és totalment dif
erent.Va surgir a Alemania després de la segona guerra mundial.
En aquesta época hi va haver grans canvis i les families van patir modificacions importants i es van començar a estudiar els individus segons als diferents sistemes que pertanyien.
QUÈ ÉS PROPOSA ESTUDIAR AMB AQUESTA PSICOLOGÍA
Amb aquesta psicología el que proposen estudiar és la interacción de les persones com a sistema.
És a dir, les persones mai estem soles i necessitem relacionar-nos. Per naturalesa som sociables.
S’han d’estudiar les interaccions de les persones, el que passa en una persona repercuteix en tots els altres, i el que passa als altres afecta a un.
Per exemple:
Quan una persona té un problema repercuteix a aquella persona, i als membres del sistema.
Una familia que els pares es separen, el problema recau sobre els pares, ja que son els que es separen però també als fills i a la resta de la familia (avis,tiets…) ja que formen part del sistema i es veuen directamente afectats.
Tot i així, les persones no formem part d’un únic sistema, sinò de molts.
Aquesta psicologia està relacionada amb la teoria de la comunicació, per comunicar-nos tenim diferents maneres: gesticulant, parlant o simplement amb el silènci ens estem comunicacant.
El que també es preten estudiar és la manera com tenim les persones de comunicar-nos és a dir, quan una persona es comunica amb una altre o amb un grup com , quan i perquè ho fa diu molt d’ella.
DINS DE L’ÀMBIT EDUCATIU:
Hi ha diferents sistemes dels quals formem part. D’aquesta mateix manera, el mestre forma part de diferents sistemes, amb els que ha de saber interactuar ja que la feina de l’educador és de treballar en equip.
El mestre forma part de diferents sistemes, en els que té diferents papers.
- Forma part de l’aula, en el que és el docent i ha de transmetre coneixements als alumnes.
- Forma part del claustre de professors on ha de treballar i cooperar amb ells.
- Forma part també d’un sistema familiar, que afecta també al sistema escolar en el momento que té algun problema per la manera en com es comporta etc…
Per estudiar el comportament d’un subjecte mai s’agafa únicament el subjecte sinò que s’estudia el subjecte en el conjunt de situacions que viu i conjuntament amb les persones que interactua.
Aquesta psicologia aporta solucions per a les situacions que surgiesen a l’aula. No es té en compte l’infant individualment sinò que es te en compte el sistema o sistemes dels quals forma part.
AUTORS DE REFERÈNCIA DEL SISTEMA
Dins d’aquest model trobem dos autors de referència que a continuación explicaré: Watzlawitz i Bronfenbrenner.
