Un plat pla, ple de poesia està.

Un plat pla ple de poesia està.

El passat dijous dia 19 de novembre varem assistir a l’espectacle “Un plat pla, ple de poesia està” en el que a part dels estudiants de magisteri infantil de Blanquerna , hi havia els infants de 1r de primària de dues escoles del barri.
A part de gaudir de l’espectacle, havíem de recollir les impressions i els comentaris dels infants al principi, durant i una vegada finalitzat l’espectacle.

1. Estats d’ànim i expressions dels infants al veure l’espectacle

El públic assistent a l’espectacle van ser nens de dues escoles de Barcelona de 1r de primària.
A l’entrar al auditori, estaven bastant nerviosos i inquiets, no paraven de parlar inclús els va costar callar mentre es duia a terme l’espectacle.
Cada vegada que els actors es barallaven entre ells o hi havia alguna escena en que mitjançant la poesia jugaven o es feien la punyeta l’un a l’altre la reacció immediata dels infants era riure, i algun que altre feia algun comentari animant a algun dels actors.
Al sortir de l’espectacle vaig escoltar de la boca dels infants des de “Ha sigut súper divertit” , “m’ha encantat” i expressions similars fins a “Doncs jo no ho he acabat d’entendre” o “Ha sigut divertit,però parlaven molt estrany” els infants penso que per la cara de emoció i alegria que tenien al sortir de l’auditori, realment molts d’ells van gaudir de l’espectacle, que fins i tot està bé per a persones més adultes.

2. La meva vivència de l’espectacle

Al principi em sentia una mica estranya pel sol fet que estava assistint a un espectacle per a nens de 6 anys i pensava que seria diferent. Però va ser començar l’actuació i els actors ens van enamorar. Un espectacle que semblava que podria ser espès, ja que simplement s’utilitzava la poesia, va resultar ser un espectacle ple d’humor i amb molt de sentit.
Hi havia moments en que pensava: “Si en certs moments, jo no ho estic entenent, els infants ho entenen?” Però la manera en com els actors es movien i les tècniques que utilitzaven feien que l’espectacle tingués sentit.
L’escenografia era molt senzilla per donar importància als gestos i a les paraules de les persones que estaven actuant i les poesies que recitaven tenien a veure en la manera com es comportaven els actors.
Vaig posar en marxa mecanismes com l’oïda i la vista ja que penso que són dos sentits que van estretament relacionats per poder entendre tot l’espectacle.
El que t’entrava per la vista, feia que escoltessis encara més el que s’estava dient.
Una tècnica que destacaria és els canvis de tonalitat de la veu i el ritme que tenien les poesies, el voler remarcar una paraula amb el to de veu més elevat.
Simplement una obra que t’entra per la vista i recordes certs moments de l’espectacle per les poesies que han fet servir i pel comportament dels actors.

3. Reflexió sobre el valor del llenguatge poètic per transmetre i captar

Parteixo d’una base en que el llenguatge poètic ja sigui oral i escrit és molt menys habitual que qualsevol altre llenguatge, però no per això menys important.
El llenguatge poètic del que estem parlant necessita un conjunt de tècniques i mecanismes per poder ser transmès i captat amb facilitat i sentit.
Els mecanismes que penso que son més habituals són, la mirada, important a l’hora de comunicar-nos, penso que hem de ser expressius amb els ulls i podrem transmetre molts sentiments. Un altre mecanisme és la diferencia del to de veu i el ritme que s’utilitza per recitar una poesia o qualsevol text relacionat amb el llenguatge poètic, en el moment en que nosaltres deixem de fer una poesia monòtona , és quan ens crida l’atenció ja sigui els diferents canvis de to, o el ritme que estiguem utilitzant per recitar el poema o poesia.
Entre altres mecanismes també s’utilitza com varem poder veure en l’espectacle “Un plat pla ple de poesia està” la relació entre els gestos i la manera de comportar-se i el que s’està transmeten.
I ara jo em faig una pregunta:
- Si la poesia és una eina important en el nostre llenguatge, per què no ho aprofitem i intentem donar-li el sentit que té? -

Resum de la setmana fantástica

Aquesta setmana hem fet activitats extraordinaries a la universitat.

Dilluns 16 de novembre varem assistir a la conferència de l'Eulalia Bosch, on ens va parlar entre altres temes del plà Cerdà i de la importancia i les motivacions de ser Mestre. La conferència es titulava "Fer de mestre".
Després varem anar a Natupark, al jardí de cordes a realitzar l'activitat d'Educació física.

Dimarts 17 varem assistir amb una alumne de 3r de pràctiques. Jo vaig anar a l'escola bressol "sol solet" i em va impressionar moltíssim.

Dimecres 18 varem anar al centre d'arts santa Mònica a una exposició de llum i color de l'Eugènia Balcells. Una exposició on la llum i el color eren els protagonístes.

Dijous 19 varem assistir a l'espectacle "un plat pla, plè de poesia està" dirigit per la meva tutora de seminari Roser Ros, on nens de 1r i 2n de primaria de dues escoles de Barcelona van poder gaudir de 45 minuts de poesia.

Per finalitzar la setmana, divendres 20 varem anar a l'auditori a veure el Museu de la Música i posteriorment a un espectacle del corda i descorda per a nens d'entre 1 i 3 anys. La veritat es que l'espectacle va ser tot un éxit.

Qui ets tu?

Som dos ulls,
som iguals,
som iguals
però diferents.

som tímids
som penetrants
som únics
i sempre anem junts.

Expressem
ens emocionem
i de vegades
enamorem.

Som dos ulls,
som iguals,
tant iguals
com dos mans.

Creative commons.

La llicencia de creative commons tal i com ens permet dins del nostre blog una sèrie de drets tal i com indica a la seva web:
http://www.creativecommons.org/

Amb aquesta llicència nosaltres des del nostre blog podem:

- copiar, distribuir y comunicar públicament l'obra
- fer obres derivadas

Tal i com hem treballat a classe aquesta llicència és molt important de tenir al nostre blog, ja que ens dona seguretat al blog a l'hora de penjar les nostres entrades.

Creative commons

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Fitxa tècnica de l'omni

1. Nom: Garroni (prové de la paraula galet i macarró, elements que donen sentit a l'omni)

2.Classificació: Instrument tradicional de percussió.

3.Materials utilitzats:
a) Macarrons i galets
b) Pintura blanca i vermella
c) Esprai de color taronja
d) Pinzells
e) Caixa de plàstic amb tapa

4. Descripció de la construcció:

S'agafen els galets i els macarrons i amb esprai de color taronja es pinten i es deixen assecar. Una vegada estan secs, es pinta la caixa de color vermell i una vegada seca, s'hi afegeixen els puntets de color blanc.
S'introdueixen els macarrons dins la caixa per tal que no es vegin i es tanca la caixa.
Es deixa assecar del tot , fins que podem sacsejar la caixa perquè sonin els elements que hi ha a dins.

5. Manual d'instruccions.

a) S'agada la caixa pel cantó per tal que no s'obri (primer s'ha de comprovar si està ben tancada)
b) L'omni funciona sacsejant-lo d'un cantó a l'altre o de dalt a baix; segons com es mogui, sonarà d'una manera o d'una altre.

El meu OMNI

Així és com sona el meu OMNI, creat amb una caixa i utilitzant galets i macarrons perquè tingui un so.