Powerpoint

Aprofitant que havia de fer una unitat didàctica d'un curs d'angles que estic realitzant, vaig fer la pràctica de Powerpoint de TIC, un powerpoint que consisteix en com treballar l'anglès i de quines maneres que podreu trobar en el seguent Link:

http://www.scribd.com/doc/24550209/unitat-didactica

Qui sou vosaltres?

Una vegada fet la correció de la Roser sobre el Qui ets tú, la compisició ha quedat de la seguent manera:

QUIN SOU VOSALTRES?

Som dos ulls,
som iguals,
som iguals
però diferents.

som tímids
som penetrants
som únics
i sempre anem junts.

Expressem
ens emocionem
i de vegades
enamorem.

Som dos ulls,
som iguals,
tant iguals
com dos mans.

Article Seminari

Aquí està l'opinió de les persones mes properes a mi de l'article exposat a seminari amb la meva companya Anna Gozalvez.

Que en pensa la gent sobre l’article “La literatura oral: entre l’escoltar i l’explicar”?

He trobat diferents opinions sobre aquest article. Les respostes als entrevistats han sigut les següents:

L’Anna Sanglas pensa que és un article força interessant ja que tracta temes segons ella “complexos” que no es tenen molt en compte des de l’exterior a l’hora d’ensenyar. Pensa que dins de l’àmbit de l’educació probablement si que es tenen en compte, però que a l’exterior es desconeix bastant aquest tema. Destaca les diferents maneres d’explicar a un infant qualsevol cosa i reitera que s’hauria de fer conèixer la importància d’aquest tema a la gent que no forma part de l’àmbit educatiu.

L’Andrea Freixas Romagosa, estudiant de periodisme reconeix que durant la seva carrera mai havia tractat un article com aquest.
Li ha sorprès la manera com s’expressa l’escriptora i la tranquil•litat que dona llegir-lo. Pensa que tothom hauria de conèixer el tema, ja que creu que es important i destaca la comparació que fa l’article entre les dues rondalles que esmenta ja que creu que son la base de l’article.

Per últim, la Júlia Aresté, llicenciada en Magisteri de llengua anglesa confessa haver sentit parlar d’aquest tema, i haver-lo tractat durant la carrera però sense aprofundir-lo massa. Pensa que és meravellós que els nens petits visquin en un món ple d’il•lusions i fantasia i que millor que les persones que els eduquen puguin per moments traslladar-se al seu mon.
Fa referència també a la importància que té la literatura oral ja que és una literatura ella creu que molt important i que cada vegada s’està perdent mes. El fet que els infants des de ben petits escoltin i es traslladin a mons i històries totalment imaginaries és un fet que enriqueix tant als infants com a les persones que ho comparteixen amb ells, no tan sols els mestres sinó els mateixos pares.

Juguem amb els sorolls

La vida d’estudiant

L’Anna era una noia de 19 anys que acabava de començar l’universitat. Cada matí es llevava i es disposava a agafar el tren de les 7.05 per anar cap a la facultat.
Només arribar, com que li sobraven 10minuts per començar les classes anava al bar a prendre un cafè ràpid amb les seves companyes.
Obria la porta del bar (nyeeek!), una porta que feia més soroll que la sirena del cotxe de policia en un cas d’emergència, anava a la barra, demanava el seu cafè i una pasta per acompanyar.
Estava farta de que la cuinera sempre li poses paper de plata (shshsh) a la pasta si se l’anava a menjar en aquell precís moment, però per més que li deia, sempre acabava sortint amb el paper de plata a la mà.
Al sortir del bar, escoltava la conversa d’uns estudiants que cada matí comentaven quines assignatures els tocaven, i aquell dia es va quedar amb la conversa de dues noies que parlaven sobre una història una mica estranya.
Sense poder aguantar-ho, va intervenir en la conversació d’aquelles dues estudiants de psicologia que parlaven sobre un tema que li resultava bastant familiar. No va pensar-ho dues vegades i va dir:
-Que parleu sobre la Marta? Aquella noia que va marxar d’erasmus l’any passat a Londres?
-I les noies van respondre- Si,si que la coneixes?
-Doncs si, va contestar l’Anna- Perdoneu que m’hi fiqui però… sabeu que la Marta viu a Londres i que va conèixer un noi del que espera un fill?
-Ostres, doncs no, no ho sabíem això, van contestar les noies- que tot d’una van reaccionar, però en el moment que li anaven a preguntar a l’Anna més coses, ella ja no hi era.
Les dues noies van pensar que era tot molt estrany però… ves a saber on s’havia ficat l’Anna.
No havien passat ni 10 minuts que l’Anna era a classe i va començar a pensar en quin era el motiu que li havia fet dir a aquelles dues noies que la Marta esperava un nen, un nen del que ella en seria tieta però no ho sabia.
Quatre hores més tard, l’Anna va arribar a casa, va obrir la porta, aquesta més silenciosa que la del bar (Nyeeek) i quina va ser la seva sorpresa quan a casa va trobar la Marta amb les seves maletes que es quedava a viure a Barcelona, amb la seva mare i la seva germana…
L’Anna no entenia res… doncs resulta que quan l’Anna va néixer els seus pares es van separar i mai havien sabut res l’una de l’altre.
Es coneixien de l’escola i del poble, però mai s’havien parat a pensar, com és lògic, que eren germanes del mateix pare.
I si ara apareixes una persona que digues que és el vostre germà o germana, que faríeu?


Aquesta és la història que varem crear la meva companya Natalia i jo arrel d'uns sorolls que vam sentir pels passadissos de l'universitat un dia de Seminari.

Composició d'un poema

En aquesta activitat de comunicació vam haver de buscar a la biblioteca llibres segons un ordre establit, i amb les frases cercades fer un poema.

Frases dels llibres:

-Son molts segles de creure’ns que les coses son blanques o negres.
-Alguns valors els necessitem per sentir-nos persones.
-Fem servir la raó per crear noves emocions.
-Amb la vista nosaltres podem sentir plaer.
-És la casa del Nuk, l’esquimal.
-El jardí tenia grans flors de colors.
-Gairebé totes les persones tenen la capacitat de patir el patiment dels altres.


Composició poètica

El nuk, l’esquimal,
Va viatjar al Nepal,
I a través de la raó
Va crear una nova emoció.

Va sentir el plaer
De veure aquell indret
On per sentir-se bé
Necessitava posar-se dret.

Sense patir,
Va descobrir un món,
on no era tot blanc o negre
sinó de tots els colors.

La respiració i la relaxació

Aqui podeu trobar els apunts d'eduació física sobre el treball que exposarem el proper divendres dia 27 de novembre a l'area d'eduació física.
El nostre grup esta compost per la Susana Requena, L'Alba Renom i la Caterina Guinard.

Simplement és un resum sobre el tema que tractarem el proper divendres.


Relaxació: La relaxació és un concepte àmpliament utilitzat en el món occidental i practicat en l'oriental des de temps inmemorables. Implica la distensió muscular i psíquica amb un descens de la tensió generada pel treball i l'esforç muscular, que facilita la recuperació de la calma, equilibri mental i la pau interior. És el descens paulatí de l'acció muscular i la tranquil•litat psíquica que genera un estat de benestar,de salut.
Som nosaltres mateixos els nostres principals detractors. El cos, en el seu constant treball per mantenir-nos equilibrats, reacciona contrarestant els excessos d'activitat física continuada i la fatiga mental. Ens manté immersos llavors és un pre-estat de tensió interna, que provoca nombrosos canvis en les nostres funcions vitals i genera un estat general d'alteració físic-psicològic, del que tot just som conscients fins a no trobar-nos en situacions límits.

Tècniques de relaxació. Nombrosos autors han descrit tècniques molt vàlides per a induir de forma autodidacta estats de relaxació física. Es destaquen els mètodes de Jacobson, Shultz, i la sofrología. Sobre tots aquests, i molts més, podem trobar llibres que ens ajudin a conèixer la seva metodologia. Hem de ser conscients del treball que suposa la iniciació en aquestes tècniques, així com la pràctica continuada i la capacitat de modular totes les esferes relacionades amb les situacions que ens provoquen arribar a estats de tensió muscular física i psicològica. En determinats casos, serà molt útil la intervenció d'un terapeuta perquè ens guiï en aquest procés de conversió dintre de nosaltres mateixos.

Iniciació: Basant-nos en la idea del Dr. Lowen que els nostres músculs són l'armadura de la nostra ment, la relaxació muscular sería el primer a treballar quan l'estrès ens fa víctimes de nosaltres mateixos. Tècniques com el Yoga o el Tai-chi, que es valen de postures físiques, el control de la respiració i la meditació, es converteixen en mètodes eficaços per a mitigar l'ansietat, eliminar l'estrès, i tractar dolors musculars o eliminar hàbits dolents. Ens ajuden a reequilibrar el nostre cos físic, emocional i mental. Per altra banda, podem provar, relacionat amb el comentat amb la respiració, la relaxació-distensió muscular. Es tracta de posar en tensió la musculatura de forma segmentaria durant uns segons i notar la seva relaxació posterior. Iniciaríem una seqüència ordenada començant des dels peus, panxells, cuixes, zona lumbar, abdomen, pit, braços, coll i cara De forma molt senzilla el Dr. Eugeni Herrero Lozano ens proposa un mètode en el llibre ”Entrenament en relaxació creativa”.

Respiració: La respiració completa és la millor eina al nostre abast per a normalitzar els estats de nerviosisme, irritabilitat i ansietat provocats per factors exògens (com el treball, els estudis, dolents hàbits, etc.), i disminuir la tensió muscular i la fatiga. Identificar aquestes situacions ens permetrà actuar sobre elles de la manera més natural que existeix: respirant. Els estats de nerviosisme o ansietat, freqüentment s'associen a respiració superficial i dolors musculars. En no oxigenar-nos de manera suficient, el nostre cos demana aire, i podem sorprendre'ns sospirant o badallant diverses vegades al dia. Per a invertir aquest símptoma i beneficiar-nos de manera terapèutica, prendrem consciència del nostre mitjà intern a través de sospirs voluntaris, que alliberen la nostra tensió interior, provocant una espiració forçada que ens aporta sensació de benestar i relaxació.

El mag maginet

La llegenda que vaig exposar ahir a les assignatures de TIC i Comunicació oral i escrita trancta sobre un mag que vigila als nens de la ciutat de Cornellà i que és l'enviat dels reis mags per saber si els nens i nenes de la ciutat es porten bé durant l'any.

La llegenda es titula El Mag Maginet i diu així:

Fa molt i molt de temps a Cornellà de Llobregat viva un senyor gran amb la barba blanca i tant llarga que quasi bé li tocava als peus. Era un home molt estrany, anava vestit amb una túnica blava i el seu laboratori estava ple d’estrelles i llunes… i es que abans de venir a viure a Cornellà, vivia a Orient amb els reis mags i no venia mai a Cornellà.
Vivia en una torre al bell mig de la ciutat on podia vigilar a tots els nens i nenes de la vila mentre era a casa seva, aquella torre era coneguda amb el nom de “Torre de la miranda”. La gent del poble tenia entès que no sortia mai de casa , només la nit de reis i es que aquest senyor conegut amb el nom de MAG MAGINET vigilava a tots els nens de la ciutat amb el seu telescopi màgic durant tot l’any i si es portaven bé, comunicava als reis mags el comportament dels infants i cada nen tenia els regals que es mereixia.
Cada any quan s’apropava el Nadal, el Mag Maginet preparava el seu campament oriental amb la finalitat d’informar a tots els nens i nenes com seria d’enigmàtica arribada de ses majestats a la ciutat.
És per això que cada any s’acomiadava a la cavalcada amb les màgiques paraules: “El vol del mussol, la cua del gat del baix Llobregat i fins aviat!”

Avui en dia, els infants quan passen per sota la torre de la Miranda, observen si el Mag Maginet els estan vigilant.
I vet a qui un gos, i vet a qui un gat aquesta llegenda ja s'ha acabat.

*La foto és extreta de la pagina http://www.llobregatmedia.com/thumbnail.php?file=maginet_574968333.jpg&size=article_medium