martes, 22 de diciembre de 2009

Final de classes


Avui hem acabat el periode lectiu de classes a la facultat fins al gener.

La veritat és que el blog ha sigut una èina molt útil per a mi en alguns moments.

He de reconeixer que la meva falta d'experiència i que les noves tecnologies i jo no som gaire amigues... que en molts altres moments ha sigut un impediment a l'hora de l'asignatura.


A dia d'avui, encara hi ha coses que no em surten ni del dret ni del revés, però tot i així he apres molts conceptes nous.

El meu dia a dia amb el blog, no es pot dir que hagui sigut excelent, mes que rés perquè basicament era la meva eina de treball els caps de setmana.

Una vegada finalitzat el blog del semestre, penso que el seguiré utilitzant al llarg de la carrera, ja que és una eina que diu molt de mi.


A principi de semestre em vaig proposar intentar esforçar-me en les noves tecnologies i penso que així ha sigut.

Un element que destaco son les PDI (Pantalla digital interactiva) en la que penso que m'he interessat pel tema.


Una pàgina on parla de les PDI podria ser el blog de l'asignatura de TIC.




I fins aquí el meu blog de semestre.

Aina

lunes, 21 de diciembre de 2009

Pintura Digital


Fem pintura digital:


- A plàstica varem realitzar una pràctica amb pintura digital feta per la Georgia, en la qual varem disfrutar molt de l'estona i varem transmetre sentiments com alegria, il.lusió o euforia, ja que era una cosa que no haviem fet mai i ens va impresionar bastant.

Comunicació

L'altre dia a classe de comunicació varem crear amb les frases de diferents llibres un poema, aqui el teniu:


Frases dels llibres:

-Son molts segles de creure’ns que les coses son blanques o negres.
-Alguns valors els necessitem per sentir-nos persones.
-Fem servir la raó per crear noves emocions.
-Amb la vista nosaltres podem sentir plaer.
-És la casa del Nuk, l’esquimal.
-El jardí tenia grans flors de colors.
-Gairebé totes les persones tenen la capacitat de patir el patiment dels altres.


Composició poètica

El nuk, l’esquimal,
Va viatjar al Nepal,
I a través de la raó
Va crear una nova emoció.

Va sentir el plaer
De veure aquell indret
On per sentir-se bé
Necessitava posar-se dret.

Sense patir,
Va descobrir un món,
on no era tot blanc o negre
sinó de tots els colors.

Dia de pràctiques

Dia de pràctiques en una escola amb una noia de 3r de magisteri infantil

El passat dimarts dia 17 de novembre de 2009 vaig compartir un dia de pràctiques amb una alumne de 3r de magisteri infantil.
L’objectiu d’aquell dia era observar i entendre com funcionava una escola bressol i el comportament dels infants.
Bàsicament, el fet de compartir un dia com a alumnes de pràctiques era per a tots (penso jo) una oportunitat per enriquir-nos de coneixements, vivint en la nostra pròpia pell, el que d’aquí 4 anys viurem el nostre dia a dia.

Vaig estar a l’escola bressol SOL SOLET amb la meva padrina de pràctiques la Júlia Capdevila Gilabert.
La relació amb aquesta noia des del primer moment va ser bona, varem quedar al metro per anar juntes a l’escola i una vegada vam arribar em va presentar a totes les mestres de la guarderia i a la seva companya de pràctiques.
Pel camí em va explicar una mica com era el funcionament de l’escola on ella estava fent les pràctiques i una vegada allà em va ensenyar racó per racó totes i cadascuna de les parts que té l’escola bressol.
La imatge que m’havia presentat ella de l’escola i la que vaig tenir jo al finalitzar el dia van ser molt semblants.

L’escola és fabulosa, els materials que utilitzen són tots artesanals, de fusta etc… i fan servir una tècnica en la que donen molta llibertat als infants per decidir el que volen i no volen fer des de ben petitons.
La Júlia estava en una classe amb infants d’un any.

Em va ensenyar tots i cadascun dels racons i les costums de l’escola bressol.
En aquesta escola, quan els nens entren tenen una mestra que els acompanya durant els anys que estiguin a l’escola bressol, és a dir com una persona d’exemple a seguir. Aquest Mestre és el que juga,ensenya i gaudeix amb aquells nens en totes les activitats.
Tenen totes les aules habilitades a l’edat corresponent i aprofiten tots i cadascun dels racons que hi ha a la classe. Els pares són un element fonamental en l’escola bressol SOL SOLET ja que són ells els qui participen en les activitats extraescolars dels infants, fins i tot porten el manteniment de l’escola a nivell intern.
En aquesta escola bressol, els pares poden portar als seus fills i marxar , o tenen la opció de compartir amb els infants el seu dia a dia a l’escola quedant-se durant una estona o tot el matí amb ells.

La relació amb les mestres també va ser increïble, em van deixar participar de totes les activitats, vaig donar de menjar als nens i em van explicar moltes anècdotes sobre els infants. Em van explicar com es canvien els bolquers i com s’ensenya a infants d’un any a menjar sols.
La mestra de la classe es comportava com si fos un infant més, jugava, s’embrutava i feia participar a tots els nens, tot i que fossin encara petits.
La relació entre la Júlia i la mestra de la classe era molt bona, la mestra tractava a la Júlia com una professora mes de l’escola i la relació que tenien era més que cordial.
Em va deixar molt clar en tot moment que des de ben petits acostumaven als infants perquè en un futur poguessin ser persones autònomes.

Podria resumir el meu dia de pràctiques com una experiència que possiblement no oblidaré mai.

domingo, 20 de diciembre de 2009

Diccionari de l'enciclopèdia catalana


Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana


Es va publicar al segle XX sota la direcció de Jordi Carbonell, la primera edició va ser entre 1965 i 1971 i després Joan Carreres a partir de l’any 1971. Van fer 15 volums fins al 1980.
Entre 1986 i 1989 es publicà una segona edició amb 24 volums, en aquest cas dirigida per Jesús Giralt, i des de 1998 es pot consultar l’edició electrònica “hiperenciclopedia” per internet.
El diccionari enciclopèdic de la llengua catalana, la primera edició es va publicar al 1982, avalat per l’assessorament de l’institut d’estudis catalans.
La tercera edició va ser notablement actualitzada i ampliada a l’any 1983.
Aquest diccionari conté:
- 77174 entrades catalanes
- 154548 definicions
- 19481 expressions de llenguatge cientificotècnic i de la llengua comuna.
- 30068 exemples
Normalment les definicions porten accepcions i subaccepcions. També hi apareixen abreviatures per saber la matèria o especialitat d’una accepció.
Aquesta obra ha tingut en compte totes les grans obres anteriors del segle XX des de tots els punts de vista.

Els diferents diccionaris 1



A classe de comunicació oral, escrita i digital hem treballat uns quants llenguatges dels que existeixen.


Tot seguit presento el diccionari poètic treballat en grup a classe:








El diccionari de l'enciclopèdic ja està aquí

i amb ell el segle XX.


Joan Carbonell va fer escola

editant la primera obra tota sola.


Aviat Joan Coromines ens va comunicar

15 nous volums per poder estudiar.


Jesús Giralt va continuar

fins que 24 volums va publicar.


Actualment tot el món en pot gaudir

fins i tot el cicle d'educcaió infantil.

sábado, 19 de diciembre de 2009

Llenguatge publicitari

En el llenguatge publicitari varem haver d'utilitzar les paraules que la Roser ens havia dit per poder construir una mena d'anunci per a l'enciclopèdia catalana.
El llenguatge publicitari serveix per donar a conèixer un producte i tenir més ventas en el mercat.
La publicitat és un factor molt important a l'hora de comunicar-nos perquè tot i que no ens donem compte moltes vegades el tenim present.

martes, 15 de diciembre de 2009

Google Docs

El google docs, és una opció que et dona el google, amb la qual tu pots pasarte informació, modificar-la, editar-la i adjuntar i ampliar els continguts que hi ha.
Amb el google docs, es poden passar apunts d'una forma fàcil i rápida i amb la certesa que és totalment segur.
S'ha d'iniciar la sessió al Gmail, i una vegada allà pots navegar tranquilament per dins la pàgina.

Aqui us deixo el Link a la pàgina: http://docs.google.com/?tab=mo#all

Amb el grup d'Educació física hem pogut fer el treball en grup mitjançant aquest programa ja que compartiem tota la informació.
Les meves companyes aportaven la seva informació i modificaven la que creien que no era correcte. Per tant el treball dels apunts d'Ed.Física l'hem realitzat amb el google docs i ens ha sigut molt eficient.

sábado, 12 de diciembre de 2009

Competencia digital de ser Mestre


Avui en dia vivim en una societat on les TIC són un element fonamental per a la vida del dia a dia.
Els estudiants tracten aquest tema a la universitat mitjançant competències que a més a més els hi serveixen no només per ser mestre sino que també els hi serveix al llarg de la seva vida.

Cada vegada les TIC són més importants i això cal saber-ho.

Un mestre a més a més avui en dia, ha d'estar sensibilitzat amb tot aquest tema i tenim competències Didàctiques per als infants i per poder autogestionar i comunicar-se millor.

Les competències TIC dels docents segons diuen hauríen de seguir aquests decrets:

1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)

2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)

A la UNESCO es descriuren tres nivells diferents d'aprofundiment.

1. Nocions bàsiques de tecnologia
2. Aprofundiment de coneixements.
3. Creació de coneixements.

La seva pàgina web et dona la informació necessaria: http://www.unesco.org/es/education/

Això significa que cada vegada més els estudiants i els docents ens hem de familiaritzar amb les TIC, ja que d'aqui a pocs anys, seràn desde el meu punt de vista, la base per a qualsevol cosa.

Edu365 i educalia



Edu365 i educalia són dues webs destinades a l'ensenyança i que faciliten la feina moltes vegades.

A la pagina de edu 365 podem trobar-hi dues parts principals. A dalt a l'esquerra que hi trobem el Menú, on trobem els diferents Links on podem entrar a treballar i a la part superior que trobem un altre índex.

http://www.edu365.edu/

Una vegada a dins de edu365.cat podem veure com en el menú d'infantil podem trobar activitats per als nens i nenes:

http://www.edu365.cat/infantil/index.htm

I dins d'aquest apartat de la pàgina web podem trobar-hi des de jocs fins a qualsevol altre cosa.

http://www.edu365.cat/infantil/jocs/index.htm

A la pàgina de educalia també hi trobem dos índex importants.
En aquesta pàgina web hi podem trobar també un menú amb jocs i activitats per a l'educació infantil.

http://http://www.educalia.org/

viernes, 11 de diciembre de 2009

Firefox

El firefox portable és una eina molt cómoda.
Una vegada te'l has descarregat pots copiar-lo en el teu pen, i amb ell anar a tot arreu amb el teu navegador d'internet.


El firefox és una eina molt útil pel teu portàtil o per tot arreu on vagis.

viernes, 27 de noviembre de 2009

Powerpoint


Aprofitant que havia de fer una unitat didàctica d'un curs d'angles que estic realitzant, vaig fer la pràctica de Powerpoint de TIC, un powerpoint que consisteix en com treballar l'anglès i de quines maneres que podreu trobar en el seguent Link:

http://www.scribd.com/doc/24550209/unitat-didactica

miércoles, 25 de noviembre de 2009

Qui sou vosaltres?

Una vegada fet la correció de la Roser sobre el Qui ets tú, la compisició ha quedat de la seguent manera:

QUIN SOU VOSALTRES?

Som dos ulls,
som iguals,
som iguals
però diferents.

som tímids
som penetrants
som únics
i sempre anem junts.

Expressem
ens emocionem
i de vegades
enamorem.

Som dos ulls,
som iguals,
tant iguals
com dos mans.

lunes, 23 de noviembre de 2009

Article Seminari


Aquí està l'opinió de les persones mes properes a mi de l'article exposat a seminari amb la meva companya Anna Gozalvez.

Que en pensa la gent sobre l’article “La literatura oral: entre l’escoltar i l’explicar”?

He trobat diferents opinions sobre aquest article. Les respostes als entrevistats han sigut les següents:

L’Anna Sanglas pensa que és un article força interessant ja que tracta temes segons ella “complexos” que no es tenen molt en compte des de l’exterior a l’hora d’ensenyar. Pensa que dins de l’àmbit de l’educació probablement si que es tenen en compte, però que a l’exterior es desconeix bastant aquest tema. Destaca les diferents maneres d’explicar a un infant qualsevol cosa i reitera que s’hauria de fer conèixer la importància d’aquest tema a la gent que no forma part de l’àmbit educatiu.

L’Andrea Freixas Romagosa, estudiant de periodisme reconeix que durant la seva carrera mai havia tractat un article com aquest.
Li ha sorprès la manera com s’expressa l’escriptora i la tranquil•litat que dona llegir-lo. Pensa que tothom hauria de conèixer el tema, ja que creu que es important i destaca la comparació que fa l’article entre les dues rondalles que esmenta ja que creu que son la base de l’article.

Per últim, la Júlia Aresté, llicenciada en Magisteri de llengua anglesa confessa haver sentit parlar d’aquest tema, i haver-lo tractat durant la carrera però sense aprofundir-lo massa. Pensa que és meravellós que els nens petits visquin en un món ple d’il•lusions i fantasia i que millor que les persones que els eduquen puguin per moments traslladar-se al seu mon.
Fa referència també a la importància que té la literatura oral ja que és una literatura ella creu que molt important i que cada vegada s’està perdent mes. El fet que els infants des de ben petits escoltin i es traslladin a mons i històries totalment imaginaries és un fet que enriqueix tant als infants com a les persones que ho comparteixen amb ells, no tan sols els mestres sinó els mateixos pares.

Juguem amb els sorolls

La vida d’estudiant

L’Anna era una noia de 19 anys que acabava de començar l’universitat. Cada matí es llevava i es disposava a agafar el tren de les 7.05 per anar cap a la facultat.
Només arribar, com que li sobraven 10minuts per començar les classes anava al bar a prendre un cafè ràpid amb les seves companyes.
Obria la porta del bar (nyeeek!), una porta que feia més soroll que la sirena del cotxe de policia en un cas d’emergència, anava a la barra, demanava el seu cafè i una pasta per acompanyar.
Estava farta de que la cuinera sempre li poses paper de plata (shshsh) a la pasta si se l’anava a menjar en aquell precís moment, però per més que li deia, sempre acabava sortint amb el paper de plata a la mà.
Al sortir del bar, escoltava la conversa d’uns estudiants que cada matí comentaven quines assignatures els tocaven, i aquell dia es va quedar amb la conversa de dues noies que parlaven sobre una història una mica estranya.
Sense poder aguantar-ho, va intervenir en la conversació d’aquelles dues estudiants de psicologia que parlaven sobre un tema que li resultava bastant familiar. No va pensar-ho dues vegades i va dir:
-Que parleu sobre la Marta? Aquella noia que va marxar d’erasmus l’any passat a Londres?
-I les noies van respondre- Si,si que la coneixes?
-Doncs si, va contestar l’Anna- Perdoneu que m’hi fiqui però… sabeu que la Marta viu a Londres i que va conèixer un noi del que espera un fill?
-Ostres, doncs no, no ho sabíem això, van contestar les noies- que tot d’una van reaccionar, però en el moment que li anaven a preguntar a l’Anna més coses, ella ja no hi era.
Les dues noies van pensar que era tot molt estrany però… ves a saber on s’havia ficat l’Anna.
No havien passat ni 10 minuts que l’Anna era a classe i va començar a pensar en quin era el motiu que li havia fet dir a aquelles dues noies que la Marta esperava un nen, un nen del que ella en seria tieta però no ho sabia.
Quatre hores més tard, l’Anna va arribar a casa, va obrir la porta, aquesta més silenciosa que la del bar (Nyeeek) i quina va ser la seva sorpresa quan a casa va trobar la Marta amb les seves maletes que es quedava a viure a Barcelona, amb la seva mare i la seva germana…
L’Anna no entenia res… doncs resulta que quan l’Anna va néixer els seus pares es van separar i mai havien sabut res l’una de l’altre.
Es coneixien de l’escola i del poble, però mai s’havien parat a pensar, com és lògic, que eren germanes del mateix pare.
I si ara apareixes una persona que digues que és el vostre germà o germana, que faríeu?


Aquesta és la història que varem crear la meva companya Natalia i jo arrel d'uns sorolls que vam sentir pels passadissos de l'universitat un dia de Seminari.

Composició d'un poema

En aquesta activitat de comunicació vam haver de buscar a la biblioteca llibres segons un ordre establit, i amb les frases cercades fer un poema.

Frases dels llibres:

-Son molts segles de creure’ns que les coses son blanques o negres.
-Alguns valors els necessitem per sentir-nos persones.
-Fem servir la raó per crear noves emocions.
-Amb la vista nosaltres podem sentir plaer.
-És la casa del Nuk, l’esquimal.
-El jardí tenia grans flors de colors.
-Gairebé totes les persones tenen la capacitat de patir el patiment dels altres.


Composició poètica

El nuk, l’esquimal,
Va viatjar al Nepal,
I a través de la raó
Va crear una nova emoció.

Va sentir el plaer
De veure aquell indret
On per sentir-se bé
Necessitava posar-se dret.

Sense patir,
Va descobrir un món,
on no era tot blanc o negre
sinó de tots els colors.

La respiració i la relaxació

Aqui podeu trobar els apunts d'eduació física sobre el treball que exposarem el proper divendres dia 27 de novembre a l'area d'eduació física.
El nostre grup esta compost per la Susana Requena, L'Alba Renom i la Caterina Guinard.

Simplement és un resum sobre el tema que tractarem el proper divendres.


Relaxació: La relaxació és un concepte àmpliament utilitzat en el món occidental i practicat en l'oriental des de temps inmemorables. Implica la distensió muscular i psíquica amb un descens de la tensió generada pel treball i l'esforç muscular, que facilita la recuperació de la calma, equilibri mental i la pau interior. És el descens paulatí de l'acció muscular i la tranquil•litat psíquica que genera un estat de benestar,de salut.
Som nosaltres mateixos els nostres principals detractors. El cos, en el seu constant treball per mantenir-nos equilibrats, reacciona contrarestant els excessos d'activitat física continuada i la fatiga mental. Ens manté immersos llavors és un pre-estat de tensió interna, que provoca nombrosos canvis en les nostres funcions vitals i genera un estat general d'alteració físic-psicològic, del que tot just som conscients fins a no trobar-nos en situacions límits.

Tècniques de relaxació. Nombrosos autors han descrit tècniques molt vàlides per a induir de forma autodidacta estats de relaxació física. Es destaquen els mètodes de Jacobson, Shultz, i la sofrología. Sobre tots aquests, i molts més, podem trobar llibres que ens ajudin a conèixer la seva metodologia. Hem de ser conscients del treball que suposa la iniciació en aquestes tècniques, així com la pràctica continuada i la capacitat de modular totes les esferes relacionades amb les situacions que ens provoquen arribar a estats de tensió muscular física i psicològica. En determinats casos, serà molt útil la intervenció d'un terapeuta perquè ens guiï en aquest procés de conversió dintre de nosaltres mateixos.

Iniciació: Basant-nos en la idea del Dr. Lowen que els nostres músculs són l'armadura de la nostra ment, la relaxació muscular sería el primer a treballar quan l'estrès ens fa víctimes de nosaltres mateixos. Tècniques com el Yoga o el Tai-chi, que es valen de postures físiques, el control de la respiració i la meditació, es converteixen en mètodes eficaços per a mitigar l'ansietat, eliminar l'estrès, i tractar dolors musculars o eliminar hàbits dolents. Ens ajuden a reequilibrar el nostre cos físic, emocional i mental. Per altra banda, podem provar, relacionat amb el comentat amb la respiració, la relaxació-distensió muscular. Es tracta de posar en tensió la musculatura de forma segmentaria durant uns segons i notar la seva relaxació posterior. Iniciaríem una seqüència ordenada començant des dels peus, panxells, cuixes, zona lumbar, abdomen, pit, braços, coll i cara De forma molt senzilla el Dr. Eugeni Herrero Lozano ens proposa un mètode en el llibre ”Entrenament en relaxació creativa”.

Respiració: La respiració completa és la millor eina al nostre abast per a normalitzar els estats de nerviosisme, irritabilitat i ansietat provocats per factors exògens (com el treball, els estudis, dolents hàbits, etc.), i disminuir la tensió muscular i la fatiga. Identificar aquestes situacions ens permetrà actuar sobre elles de la manera més natural que existeix: respirant. Els estats de nerviosisme o ansietat, freqüentment s'associen a respiració superficial i dolors musculars. En no oxigenar-nos de manera suficient, el nostre cos demana aire, i podem sorprendre'ns sospirant o badallant diverses vegades al dia. Per a invertir aquest símptoma i beneficiar-nos de manera terapèutica, prendrem consciència del nostre mitjà intern a través de sospirs voluntaris, que alliberen la nostra tensió interior, provocant una espiració forçada que ens aporta sensació de benestar i relaxació.

El mag maginet


La llegenda que vaig exposar ahir a les assignatures de TIC i Comunicació oral i escrita trancta sobre un mag que vigila als nens de la ciutat de Cornellà i que és l'enviat dels reis mags per saber si els nens i nenes de la ciutat es porten bé durant l'any.

La llegenda es titula El Mag Maginet i diu així:


Fa molt i molt de temps a Cornellà de Llobregat viva un senyor gran amb la barba blanca i tant llarga que quasi bé li tocava als peus. Era un home molt estrany, anava vestit amb una túnica blava i el seu laboratori estava ple d’estrelles i llunes… i es que abans de venir a viure a Cornellà, vivia a Orient amb els reis mags i no venia mai a Cornellà.
Vivia en una torre al bell mig de la ciutat on podia vigilar a tots els nens i nenes de la vila mentre era a casa seva, aquella torre era coneguda amb el nom de “Torre de la miranda”. La gent del poble tenia entès que no sortia mai de casa , només la nit de reis i es que aquest senyor conegut amb el nom de MAG MAGINET vigilava a tots els nens de la ciutat amb el seu telescopi màgic durant tot l’any i si es portaven bé, comunicava als reis mags el comportament dels infants i cada nen tenia els regals que es mereixia.
Cada any quan s’apropava el Nadal, el Mag Maginet preparava el seu campament oriental amb la finalitat d’informar a tots els nens i nenes com seria d’enigmàtica arribada de ses majestats a la ciutat.
És per això que cada any s’acomiadava a la cavalcada amb les màgiques paraules: “El vol del mussol, la cua del gat del baix Llobregat i fins aviat!”

Avui en dia, els infants quan passen per sota la torre de la Miranda, observen si el Mag Maginet els estan vigilant.
I vet a qui un gos, i vet a qui un gat aquesta llegenda ja s'ha acabat.

domingo, 22 de noviembre de 2009

JCLIC

El jclic és un programma mitjançant el qual es poden fer projectes.
És un programa senzill d'utilitzar i que a la vegada et permet fer diferents tarees.

sábado, 21 de noviembre de 2009

Un plat pla, ple de poesia està.


Un plat pla ple de poesia està.

El passat dijous dia 19 de novembre varem assistir a l’espectacle “Un plat pla, ple de poesia està” en el que a part dels estudiants de magisteri infantil de Blanquerna , hi havia els infants de 1r de primària de dues escoles del barri.
A part de gaudir de l’espectacle, havíem de recollir les impressions i els comentaris dels infants al principi, durant i una vegada finalitzat l’espectacle.

1. Estats d’ànim i expressions dels infants al veure l’espectacle

El públic assistent a l’espectacle van ser nens de dues escoles de Barcelona de 1r de primària.
A l’entrar al auditori, estaven bastant nerviosos i inquiets, no paraven de parlar inclús els va costar callar mentre es duia a terme l’espectacle.
Cada vegada que els actors es barallaven entre ells o hi havia alguna escena en que mitjançant la poesia jugaven o es feien la punyeta l’un a l’altre la reacció immediata dels infants era riure, i algun que altre feia algun comentari animant a algun dels actors.
Al sortir de l’espectacle vaig escoltar de la boca dels infants des de “Ha sigut súper divertit” , “m’ha encantat” i expressions similars fins a “Doncs jo no ho he acabat d’entendre” o “Ha sigut divertit,però parlaven molt estrany” els infants penso que per la cara de emoció i alegria que tenien al sortir de l’auditori, realment molts d’ells van gaudir de l’espectacle, que fins i tot està bé per a persones més adultes.

2. La meva vivència de l’espectacle

Al principi em sentia una mica estranya pel sol fet que estava assistint a un espectacle per a nens de 6 anys i pensava que seria diferent. Però va ser començar l’actuació i els actors ens van enamorar. Un espectacle que semblava que podria ser espès, ja que simplement s’utilitzava la poesia, va resultar ser un espectacle ple d’humor i amb molt de sentit.
Hi havia moments en que pensava: “Si en certs moments, jo no ho estic entenent, els infants ho entenen?” Però la manera en com els actors es movien i les tècniques que utilitzaven feien que l’espectacle tingués sentit.
L’escenografia era molt senzilla per donar importància als gestos i a les paraules de les persones que estaven actuant i les poesies que recitaven tenien a veure en la manera com es comportaven els actors.
Vaig posar en marxa mecanismes com l’oïda i la vista ja que penso que són dos sentits que van estretament relacionats per poder entendre tot l’espectacle.
El que t’entrava per la vista, feia que escoltessis encara més el que s’estava dient.
Una tècnica que destacaria és els canvis de tonalitat de la veu i el ritme que tenien les poesies, el voler remarcar una paraula amb el to de veu més elevat.
Simplement una obra que t’entra per la vista i recordes certs moments de l’espectacle per les poesies que han fet servir i pel comportament dels actors.

3. Reflexió sobre el valor del llenguatge poètic per transmetre i captar

Parteixo d’una base en que el llenguatge poètic ja sigui oral i escrit és molt menys habitual que qualsevol altre llenguatge, però no per això menys important.
El llenguatge poètic del que estem parlant necessita un conjunt de tècniques i mecanismes per poder ser transmès i captat amb facilitat i sentit.
Els mecanismes que penso que son més habituals són, la mirada, important a l’hora de comunicar-nos, penso que hem de ser expressius amb els ulls i podrem transmetre molts sentiments. Un altre mecanisme és la diferencia del to de veu i el ritme que s’utilitza per recitar una poesia o qualsevol text relacionat amb el llenguatge poètic, en el moment en que nosaltres deixem de fer una poesia monòtona , és quan ens crida l’atenció ja sigui els diferents canvis de to, o el ritme que estiguem utilitzant per recitar el poema o poesia.
Entre altres mecanismes també s’utilitza com varem poder veure en l’espectacle “Un plat pla ple de poesia està” la relació entre els gestos i la manera de comportar-se i el que s’està transmeten.
I ara jo em faig una pregunta:
- Si la poesia és una eina important en el nostre llenguatge, per què no ho aprofitem i intentem donar-li el sentit que té? -

Resum de la setmana fantástica

Aquesta setmana hem fet activitats extraordinaries a la universitat.

Dilluns 16 de novembre varem assistir a la conferència de l'Eulalia Bosch, on ens va parlar entre altres temes del plà Cerdà i de la importancia i les motivacions de ser Mestre. La conferència es titulava "Fer de mestre".
Després varem anar a Natupark, al jardí de cordes a realitzar l'activitat d'Educació física.

Dimarts 17 varem assistir amb una alumne de 3r de pràctiques. Jo vaig anar a l'escola bressol "sol solet" i em va impressionar moltíssim.

Dimecres 18 varem anar al centre d'arts santa Mònica a una exposició de llum i color de l'Eugènia Balcells. Una exposició on la llum i el color eren els protagonístes.

Dijous 19 varem assistir a l'espectacle "un plat pla, plè de poesia està" dirigit per la meva tutora de seminari Roser Ros, on nens de 1r i 2n de primaria de dues escoles de Barcelona van poder gaudir de 45 minuts de poesia.

Per finalitzar la setmana, divendres 20 varem anar a l'auditori a veure el Museu de la Música i posteriorment a un espectacle del corda i descorda per a nens d'entre 1 i 3 anys. La veritat es que l'espectacle va ser tot un éxit.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

Qui ets tu?


Som dos ulls,
som iguals,
som iguals
però diferents.

som tímids
som penetrants
som únics
i sempre anem junts.

Expressem
ens emocionem
i de vegades
enamorem.

Som dos ulls,
som iguals,
tant iguals
com dos mans.

Creative commons.

La llicencia de creative commons tal i com ens permet dins del nostre blog una sèrie de drets tal i com indica a la seva web:
http://www.creativecommons.org/

Amb aquesta llicència nosaltres des del nostre blog podem:

- copiar, distribuir y comunicar públicament l'obra
- fer obres derivadas

Tal i com hem treballat a classe aquesta llicència és molt important de tenir al nostre blog, ja que ens dona seguretat al blog a l'hora de penjar les nostres entrades.

Creative commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

lunes, 9 de noviembre de 2009

Fitxa tècnica de l'omni

1. Nom: Garroni (prové de la paraula galet i macarró, elements que donen sentit a l'omni)

2.Classificació: Instrument tradicional de percussió.

3.Materials utilitzats:
a) Macarrons i galets
b) Pintura blanca i vermella
c) Esprai de color taronja
d) Pinzells
e) Caixa de plàstic amb tapa

4. Descripció de la construcció:

S'agafen els galets i els macarrons i amb esprai de color taronja es pinten i es deixen assecar. Una vegada estan secs, es pinta la caixa de color vermell i una vegada seca, s'hi afegeixen els puntets de color blanc.
S'introdueixen els macarrons dins la caixa per tal que no es vegin i es tanca la caixa.
Es deixa assecar del tot , fins que podem sacsejar la caixa perquè sonin els elements que hi ha a dins.

5. Manual d'instruccions.

a) S'agada la caixa pel cantó per tal que no s'obri (primer s'ha de comprovar si està ben tancada)
b) L'omni funciona sacsejant-lo d'un cantó a l'altre o de dalt a baix; segons com es mogui, sonarà d'una manera o d'una altre.

El meu OMNI

Així és com sona el meu OMNI, creat amb una caixa i utilitzant galets i macarrons perquè tingui un so.

domingo, 18 de octubre de 2009

Entrevista treball "Escola 2.0"

Entrevista a Ariadna Aragoneses, llicenciada en enganyaria informàtica l’any 2007

*Que et sembla que a les escoles s’hagin incorporat els ordinadors a les classes i les pantalles digitals?
- Em sembla bé ja que vivim en una societat on la innovació tecnologia està a l’ordre del dia, i que els infants ja des de petits s’integrin en la societat en la que vivim és un factor molt positiu.

*Però... llavors, els nens tan sols sabran utilitzar els ordinadors, la cal•ligrafia i els dictats com es faran?
-Jo sóc partidària de que els nens tot i tenir ordinadors, segueixin fen els dictats a mà, i practicant cal•ligrafia per tenir una millor ortografia, tot i que penso que d’aquí uns anys només es sabrà escriure amb els ordinadors.

*I la relació entre el mestre i l’alumne, creus que varia si tenen ordinadors on poder-ho consultar tot?
- Penso que els ordinadors són perquè facin pràctiques i descobreixin coses noves, però la relació alumne-professor no ha de canviar, penso que son coses totalment diferents.

*I que en penses de les faltes d’ortografia?
-Això és un factor que considero negatiu perquè si fan els treballs amb el Word, les faltes d’ortografia es corregiran soles , i els nens no aprendran dels errors que puguin cometre.

*En resum, pensa que es un factor positiu o negatiu el fet de que les noves tecnologies s’implantin cada vegada més a les escoles?
-Jo crec que es un factor molt positiu, ja que com he dit abans els nens s’han d’adaptar a la innovació tecnològica que esta vivint el nostre país, que és molt accelerada. Per tant si comencen a tractar amb les tecnologies, amb el pas dels anys no es serà tant dificil que s'adaptin a elles.

Més informació a:
http://annainiesta.blogspot.com/
http://andrearo1k.blogspot.com/
http://annavpla.blogspot.com/
http://iria272.blogspot.com/

Deliuious

El Delicious és un programa el qual ens permet accedir a les pàgines webs dels favorits en qualsevol moment i molt ràpidament.
El meu compte delicious és:

http://delicious.com/Aina91

Video de la interactivitat

Edu3.cat

miércoles, 14 de octubre de 2009

Viquipèdia


La Viquipèdia és una eina molt útil per poder cercar informació de tot típus.
Si tens un compte pots modificar i aportar informació nova als conceptes ja creats, o pots posar-hi una nova entrada amb un concepte diferent.
Una vegada a dins del compte pots a més a més, discutir els diferents conceptes inclús esborrar-los.

La pràctica que jo he realitzat ha estat afegir diferents refranys al concepte REFRANY i remarcar la paraula amb negreta.
Això queda reflectit en aquest LINK:

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Refrany&oldid=4660611

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Refrany&action=history





Han passat dos menos i avui 26 de desembre, faig la meva darrera entrada d'un refrany del que me'n he asseventat avui mateix.

lunes, 12 de octubre de 2009

Audacity

L'Audacity és un programa que ens permet modificar, tallar i intensificar cançons entre altres.
Amb l'Audacity hem fet una pràctica en la que hem hagut de modificar una cançó, incloent-hi uns segons d'una altre cançó diferent entre la lletra de la mateixa cançó.
El resultat és el seguent:

http://www.goear.com/listen/e3ef1ca/A-la-primera-persona-alejandro-sanz

object width="353" height="132">

miércoles, 30 de septiembre de 2009

Article sobre: LES TIC

Aqui us deixo un article molt interessat que he trobat fent recerca per internet que parla sobre les tic com a reducte de la llibertat.

Les TIC com a reducte de llibertat

LLegir la premsa, veure les notícies a la televisió o escoltar-les per la ràdio fa temps que s'ha convertit en una tasca apta només per estómacs insensibles (o insensibiilitzats). A la xarxa un podia trobar altres notícies, o les mateixes amb altres òptiques, o altres visions de la vida... Però som éssers de costums, agregadors, irracionals en la nostra racionalitat, que necessitem sentir-nos segurs... Per això sovint acabem llegint els diaris online (i acostumem a llegir, a més, els que llegiriem/llegim en paper), apuntant-nos a grups de notícies, o agregadors, o qualsevol altre element generador (o aparador) de notícies amb el que ens sentim còmodes (perquè ens diu allò que volem escoltar/llegir)...I cada cop costa més tenir ganes de buscar visions alternatives a les d'un mateix, i cada cop costa més trobar-les... Perquè mentre molts polítics, mitjans, usuaris, ciutadans... encara dubten de la utilitat de la xarxa... el capital fa temps que hi ha trobat el gran mecanisme (com a mínim l'actual) de convició (propaganda és millor terme) per a aconseguir els seus objectius (vendre, comprar, manipular...)

Però l'estructura bàsica d'Internet, les seves formes originals de relació, la manera en que està tot organitzat (des del punt de vista tècnic i tecnològic) fan que segueixi sent un dels pocs espais on les altres veritats (de tota índole: comercial, ideològica, personal, etc) tinguin lloc tinguin cabuda. Només que hem d'aprendre a voler cercar, a cercar i a trobar... Cal ser crítics. Umberto Eco [viquipèdia i wiquipedia] ja ens ho plantejava a Apocalípticos e integrados i qualsevol professor d'institut amb ganes que els alumnes aprenguin no deixa de repetir-ho: no n'hi ha prou amb saber llegir, cal aprendre (aprehender, que es diu en castellà) a llegir i entendre el que es llegeix de forma veritable... I això és cansat, però una mica menys difícil a la cosa 2.0

Així que seguirem tenint a Internet i la resta de tecnologies globals (o gairebé globals) el lloc, el mitjà, per ser una mica més lliures... Si aconseguim escapar del volum d'informació sempre inabastable que pot acabar amb les ganes de cercar en menys de dos clics...

Article: Les noves tecnologies a les escoles

El treball sobre l'article que hem buscat ens està resultant força profitos, ja que estem entrant en profunditat en un tema que no coneixiem, i que possiblement mai pensavem que tocaríem amb tanta delicadessa.
Algunes de les idees que ara per ara ens han surgit son que:

- Tot i que els mestres hagin de fer cursets creiem que no estan lo suficientment preparats ara mateix per impartir classes amb aquesta tecnologia tant nova i amb una metodologia tant diferent a la dels darrers anys.


-
La relació alumne - professor passa a un segon pla, la relació és més freda ja que l’alumne durant les hores de classe resoldrà la majoria de problemes i dubtes mitjançant la recerca per Internet sense cap contacte directe amb el mestre.

-
S’ha demanat opinió als pares i alumnes dels centres on s’ha establert aquesta iniciativa? Són ells els principals protagonistes i les opinions estan totalment en desacord amb el nou projecte.

Hem arribat a la conclusió de que possiblement es bó el fet de millorar tecnològicament, però el que no ens sembla bé és que els nens de tant curta edat ja començin a treballar amb ordinadors, perquè creiem que de cara al futur, no sabran fer res sense aquests aparells necessaris, però no de manera abusiva.


Aina Romagosa
Iria Solis
Anna Varderi
Andrea Romero
Anna Iniesta




martes, 29 de septiembre de 2009

Primers dies de classe..

La veritat es que l'assignatura de TIC, es bastant complicada i la realització del Treball també.
Cal dir que es cert que estem aprenent moltes coses com ara a fer anar un blog, algo interesant que no sabiem com funcionava, al menys parlo per mí...
L'altre dia a classe vam veure un "mini"documental en angles sobre els bloggs i es veritat tot el que deia.
El vidio defenia les seguents idees:
-Un blog pot abarcar molts ambits.
- Tothom pot publicar entrades i aquestes queden ordenades per dates cronologicament.
- La comunitat de bloggers es la BLOGSFERA
- Els hipervincles que es poden crear als blogs permeten anar d'una pagina a l'altre sense cap tipus de compliació.

Aquestes son algunes de les idees que defenia el vidio dels blogs vist a classe la darrera classe.
I fins aquí la meva entrada d'avui.

miércoles, 16 de septiembre de 2009

Novetats...




Amb aquest blog el que intentaré serà anar penjat totes i cadascunes de les activitats i experiencies que dia a dia aniré realitzant i vivint en la meva nova vida com a estudiant universitaria.
Feia molt de temps que esperava el moment d'anar a la universitat i tot ha passat molt ràpid... un 2n de batxillerat que ja ha quedat enrrere, i mitjançant el blog podré recordar desde l'inici de la carrera fins als últims dies d'aqui 4 anys quan la finalitzi.
Pretenc millorar també el redactat i poder arribar a fer MEU aquest blog.

M'agradaría que fos un espai totalment personal, en el qual només amb la manera d'escriure o amb el disseny es distinguis que és meu.