Juguem amb els sorolls

La vida d’estudiant

L’Anna era una noia de 19 anys que acabava de començar l’universitat. Cada matí es llevava i es disposava a agafar el tren de les 7.05 per anar cap a la facultat.
Només arribar, com que li sobraven 10minuts per començar les classes anava al bar a prendre un cafè ràpid amb les seves companyes.
Obria la porta del bar (nyeeek!), una porta que feia més soroll que la sirena del cotxe de policia en un cas d’emergència, anava a la barra, demanava el seu cafè i una pasta per acompanyar.
Estava farta de que la cuinera sempre li poses paper de plata (shshsh) a la pasta si se l’anava a menjar en aquell precís moment, però per més que li deia, sempre acabava sortint amb el paper de plata a la mà.
Al sortir del bar, escoltava la conversa d’uns estudiants que cada matí comentaven quines assignatures els tocaven, i aquell dia es va quedar amb la conversa de dues noies que parlaven sobre una història una mica estranya.
Sense poder aguantar-ho, va intervenir en la conversació d’aquelles dues estudiants de psicologia que parlaven sobre un tema que li resultava bastant familiar. No va pensar-ho dues vegades i va dir:
-Que parleu sobre la Marta? Aquella noia que va marxar d’erasmus l’any passat a Londres?
-I les noies van respondre- Si,si que la coneixes?
-Doncs si, va contestar l’Anna- Perdoneu que m’hi fiqui però… sabeu que la Marta viu a Londres i que va conèixer un noi del que espera un fill?
-Ostres, doncs no, no ho sabíem això, van contestar les noies- que tot d’una van reaccionar, però en el moment que li anaven a preguntar a l’Anna més coses, ella ja no hi era.
Les dues noies van pensar que era tot molt estrany però… ves a saber on s’havia ficat l’Anna.
No havien passat ni 10 minuts que l’Anna era a classe i va començar a pensar en quin era el motiu que li havia fet dir a aquelles dues noies que la Marta esperava un nen, un nen del que ella en seria tieta però no ho sabia.
Quatre hores més tard, l’Anna va arribar a casa, va obrir la porta, aquesta més silenciosa que la del bar (Nyeeek) i quina va ser la seva sorpresa quan a casa va trobar la Marta amb les seves maletes que es quedava a viure a Barcelona, amb la seva mare i la seva germana…
L’Anna no entenia res… doncs resulta que quan l’Anna va néixer els seus pares es van separar i mai havien sabut res l’una de l’altre.
Es coneixien de l’escola i del poble, però mai s’havien parat a pensar, com és lògic, que eren germanes del mateix pare.
I si ara apareixes una persona que digues que és el vostre germà o germana, que faríeu?


Aquesta és la història que varem crear la meva companya Natalia i jo arrel d'uns sorolls que vam sentir pels passadissos de l'universitat un dia de Seminari.