Un plat pla ple de poesia està.
El passat dijous dia 19 de novembre varem assistir a l’espectacle “Un plat pla, ple de poesia està” en el que a part dels estudiants de magisteri infantil de Blanquerna , hi havia els infants de 1r de primària de dues escoles del barri.
A part de gaudir de l’espectacle, havíem de recollir les impressions i els comentaris dels infants al principi, durant i una vegada finalitzat l’espectacle.
1. Estats d’ànim i expressions dels infants al veure l’espectacle
El públic assistent a l’espectacle van ser nens de dues escoles de Barcelona de 1r de primària.
A l’entrar al auditori, estaven bastant nerviosos i inquiets, no paraven de parlar inclús els va costar callar mentre es duia a terme l’espectacle.
Cada vegada que els actors es barallaven entre ells o hi havia alguna escena en que mitjançant la poesia jugaven o es feien la punyeta l’un a l’altre la reacció immediata dels infants era riure, i algun que altre feia algun comentari animant a algun dels actors.
Al sortir de l’espectacle vaig escoltar de la boca dels infants des de “Ha sigut súper divertit” , “m’ha encantat” i expressions similars fins a “Doncs jo no ho he acabat d’entendre” o “Ha sigut divertit,però parlaven molt estrany” els infants penso que per la cara de emoció i alegria que tenien al sortir de l’auditori, realment molts d’ells van gaudir de l’espectacle, que fins i tot està bé per a persones més adultes.
2. La meva vivència de l’espectacle
Al principi em sentia una mica estranya pel sol fet que estava assistint a un espectacle per a nens de 6 anys i pensava que seria diferent. Però va ser començar l’actuació i els actors ens van enamorar. Un espectacle que semblava que podria ser espès, ja que simplement s’utilitzava la poesia, va resultar ser un espectacle ple d’humor i amb molt de sentit.
Hi havia moments en que pensava: “Si en certs moments, jo no ho estic entenent, els infants ho entenen?” Però la manera en com els actors es movien i les tècniques que utilitzaven feien que l’espectacle tingués sentit.
L’escenografia era molt senzilla per donar importància als gestos i a les paraules de les persones que estaven actuant i les poesies que recitaven tenien a veure en la manera com es comportaven els actors.
Vaig posar en marxa mecanismes com l’oïda i la vista ja que penso que són dos sentits que van estretament relacionats per poder entendre tot l’espectacle.
El que t’entrava per la vista, feia que escoltessis encara més el que s’estava dient.
Una tècnica que destacaria és els canvis de tonalitat de la veu i el ritme que tenien les poesies, el voler remarcar una paraula amb el to de veu més elevat.
Simplement una obra que t’entra per la vista i recordes certs moments de l’espectacle per les poesies que han fet servir i pel comportament dels actors.
3. Reflexió sobre el valor del llenguatge poètic per transmetre i captar
Parteixo d’una base en que el llenguatge poètic ja sigui oral i escrit és molt menys habitual que qualsevol altre llenguatge, però no per això menys important.
El llenguatge poètic del que estem parlant necessita un conjunt de tècniques i mecanismes per poder ser transmès i captat amb facilitat i sentit.
Els mecanismes que penso que son més habituals són, la mirada, important a l’hora de comunicar-nos, penso que hem de ser expressius amb els ulls i podrem transmetre molts sentiments. Un altre mecanisme és la diferencia del to de veu i el ritme que s’utilitza per recitar una poesia o qualsevol text relacionat amb el llenguatge poètic, en el moment en que nosaltres deixem de fer una poesia monòtona , és quan ens crida l’atenció ja sigui els diferents canvis de to, o el ritme que estiguem utilitzant per recitar el poema o poesia.
Entre altres mecanismes també s’utilitza com varem poder veure en l’espectacle “Un plat pla ple de poesia està” la relació entre els gestos i la manera de comportar-se i el que s’està transmeten.
I ara jo em faig una pregunta:
- Si la poesia és una eina important en el nostre llenguatge, per què no ho aprofitem i intentem donar-li el sentit que té? -
